dijous, 9 de juliol de 2009

Festa de Colòmbia







Avui hi ha poques coses a explicar. Al matí hem acabat el darrer document dels set sobre el ministeri. El seu títol, "El ministeri escolapi requereix esperit per ensenyar els infants pobres". I la resta del dia hem anat en comissions, cada una amb un dels set documents per, a partir del que s'havia treballat els dies anteriors, intentat reelaborar els documents per aprovar-los. A mi m'ha tocat treballar el primer, amb títol "La qualitat en la pràctica del nostre ministeri", que tracta d'establir uns elements d'identitat de les Obres de l'Escola Pia que facin possible fer una avaluació d'aquestes Obres. Demà passarem al plenari el resultat del treball de les Comissions.

Com que no hi ha massa a explicar, us dóno algunes estadístiques sobre els participants al Capítol, que podeu veure en gràfiques. En total som 74. El més jove té 32 anys i és polonès. El més gran, 80 i és italià. En les gràfiques us mostro les mitjanes d'edat per zones geogràfiques d'origen (no d'allà on estan treballant ara). La mitjana general d'edat és de 54 anys. Respecte a mi, sóc al mig. N'hi ha 38 de més joves i 35 de més grans. Com veieu, la visió que tenim a Catalunya de l'edat dels escolapis és molt local i no es correspon amb la realitat escolàpia del món. Com dic moltes vegades, quan era al Senegal, era dels grans. En canvi, a Catalunya sóc dels joves. Tot és relatiu.

Avui de la litúrgia se'n cuidava colòmbia i Perú, coincidint amb la festa de la patrona de Colòmbia, la Mare de Déu de Chiquinquirá. També com a anècdota, hi ha hagut un petit reajustament de l'horari. Podem dormir un quart d'hora més i al vespre acabem de sopar mitja hora abans. Ja convé. Una altra anècdota, ha hagut un petit accident quan un de nosaltres que s'havia jupit, a l'aixecar-se ha intentat trencar amb el cap una de les pantalles de televisió de la sala! La pantalla ha estat forta, però no el seu cap, al que li ha calgut posar 6 punts. Bona nit.